De tut an òn
No pòs smentegàrme diése dét de
pèl e òs picàdi a 'n tòc de fil de fèr spinà...
Dói òci
§giónfi, par làgreme che no le oléa gnér pì fòra, gràndi, fa dói
fenèstre vèrte te na gran stànza scura.
An fil de ó§e a
remengàr na man, an soriso, na scòrza de polènta, an rosegòt de
pón.
Incói, na òlta a 'l àn, an màz de fióri e tànte bèle
paròle che no paga na vita.
Ciàcole... ciàcole... Pàse...
Amór... Libertà. Nìbia... Téle de ràn-c, par inbragàr sto
mondo.
Intànt, chél grùn de nèole, onbrióso fa 'l piónbo
fumegà, 'l é ncóra qua che 'l scònde al slusór de le
stéle.
E bastarèa tànt póc podér paràrlo
via.
|
opera di: Gianni
Stiletto |