Al regàlo pì bèl
I nostri dóghi da
bòce: canpanón e sasét, pindol e saltamùsa.
Scondicùc , da
dóveni, te i bàr de i boscàt, pa 'l primo bàlo.
Tère
forèste... din don de canpàne... an sorìso nóvo...
Fóie che
càsca e che nàs, folàde fréde de vènt, siéi vèrti' saréni.
Te
le lame de i to òci, vècia, se stànpa, se spècia la nostra
vita: al regàlo pì bèl.
|
Scarpìe
No se pól: a 'n olelét da
nìt cavàrghe al so cantàr, e la góia de siél a le
montagne, smorsàr a la neve al so silènsio, stuàr de na
stéla al slusegàr...
Chéla téla de ràn-c che te
incadéna, la é fata de gnént: la é nìbia, la é vènt, na scàfa de
nèole che se néga te 'l mar e i so sércoi i se sgrànda i se
§grànda... e i svanpìs.
préga sti anè i! Pè de mi al é 'n
vódo che 'l spèta, pa inpenìrse de ti: énca i rosegòt de pón i
scònde ancóra vita.
|