Co no saro pì
Co no sarò pì no sta portàrme
làgreme, no sta portàrme fiór. Pòrteme... al to sorìso de
sènpro, la colàna de ricòrdi de i nostri àni unìdi, al bàso de 'l
sol che 'l te sbiànca i cavéi...
e te arà ancóra an s-ciànt
de mi e arò ancóra an s-ciànt de ti.
|
Al nisiól de téla
Sére fréde de otùno. Pa
i cànp, via pa 'l dì, e pa i bósc a far fóia, po, rivàde le
onbrìe, te 'l sofìto an feràl, e 'n bronsèr te 'n cantón, Ti,
sentàda a 'n telèr.
An pìndole-pàndole de fìi che i se
incròsa co te fràca an pedàl, navéte che cór avànti e po
indrìo svodàr al so cor, an pèten che strénde... E, nèt dopo
nòt, al ròdol de téla devènta pl gròs... Udór de bòn séndro
de lén-c de faghèr, na lìsia che bóie, che sbiànca la
téla.
Dói man signorìne ricàma al to nome, e po spósa, e po
mama. Adès al telèr al é pién de scarpìe, le to bèle man le é
piéne de fise...
Al nisiól co 'l to nome 'l é pì monesìn : fa
nèola lidiéra, fa fiòc de bonbàso, el coèrde fadìghe, el fàsa i
to insògni de 'n mondo
lontàn.
|