NonoBepi - agosto 2000
Nonobepi, su gentile concessione
dell'autore, amico Osvaldo Noro.
Rende omaggio al poeta, cultore del
nostro dialetto, al solo scopo
di divulgare quanto fatto e senza nessun
scopo di lucro.
FEDRO - osvaldo noro
40
favole liberamente elaborate
nel dialetto dell'Alpago
Al can e ‘l tòc de carne
(da
"CANIS PER FL UVIUM CARNEM
FERENS = I/4)
Co ‘n tòc de carne te la
bóca, an can
‘l é, drìo noàr, dó te na fónda ròsta;
el va de là,
cavàrse la so fan,
co èco ‘l véde, gnénca farlo a pósta,
specià
te l’àqua, ‘n àntro so fradèl.
El nóa ‘nca lu e ‘l cén, tut bén serà,
an tòc de carne pròpi gròs e bèl:
"che bèn che ‘l à da èser chél
tòc là!"
La bóca, par brancàrlo, bén el vèrde . . .
e la so
carne dó, te l’àqua, el pèrde.
La storia no l’é ciàra a calchidùn?
Co tut se ól, se pèrde ròsto e fun.
| La società
(da "VACCA ET CAPELLA,
OVIS
ET LEO = I/5)
Na vaca co na féda e po na cócia,
co ‘n bèl
león le fa na società. :
na società bén salda fa na ròcia,
podér
spartìr al tant e ‘l póc ciapà.
De quatro part de ‘n bèl bestión
copà,
cusì al león: "La prima, de rasón,
la spèta a mi, s-ciantiva
verità,
parché viàltre me ciamé león.
Secóndo tòc? Me spèta
come sòcio.
Al tèr o énca! Sóne o no ‘l pi forte?
E po, scolté: ghe
cave fin an òcio
se ‘l quarto tòc ‘l olé tirar a sòrte!"
No se
pól far, co i forti, grandi pati:
i te inpromét, . . . ma no balànsa i
fati.
|
Al lóf e la gru
(da LUPUS ET
GRUIS = I/8)
"Fradèi, iutéme !", an vècio lóf lighéa:
"son pròpi
mal ciapà, no so che ò fat!
Na man, su, déme", e intànt el
bolseghéa
pa ‘n òs de gnèl, blocà te ,l so gargàt.
"Cavélo via!
Son drio pa sofegàrme !
Ghe ‘l inprométe: chi me iutarà,
tut chél
che ‘l ól, el pól a dimandàrme
e bonemàn, par sènpro, el ciaparà!"
I varda tuti, chéi de la forèsta:
sto lóf el fa pecà, par fat a
tòc;
nisùni ris-cia méterghe la testa,
savéndo de che zàta che ‘l va
Fidàndo te ‘l so còl, na bèla gru,
co ‘l cór te ‘n taramòt.
par la paùra,
ghe pénde la gran bóca par de su:
la mét a próa, cusì,
la so braùra.
‘l é fòra ‘l òs: al lóf lo à scapolàda.
La gru
dimànda la iùsta provisión,
ma lu ghe dis: "Te sé ‘nca fortunàda,
che mi no ò fat de ti an bèl bocón !"
Moràl de chésta storia la
é sta qua:
iutàr chi 'l é cativo se se sbàia;
le cativèrie ciàpa
nóvo fià,
e lu ‘l te rèsta sènpro na canàia. |
La bólp e ‘l còrf
(da VULPIS ET
CORVUS = I/12)
An còrf el cén te ‘l bèc, tut bén serà,
an tòc
de bòn formài che ‘l à robà
po, tut contént, el sóla sóra an ran
a
paràr via i sgrànf de la so fan,
Na bólp la pasa là, de sót de lu,
e lut de ‘n fià la taca pénsar su:
"Oi méterme a la próa la
inteligènsa,
fregàr sto còrf e farlo restar sénsa !"
"O còrf, o
caro, te me scusarà,
i me à contà sta granda verità:
su sta tera no
‘l é gnénca ‘n osèl
fa ti grasióso, e cusì négro, . . e bèl.
E
po te canta, i dis, ma cusì bén,
che chi te scólta, fin al fià el
cén,
Me godarìe scoltàrte ‘n fià cantàr
e, se la é véra, àseme
studiàr:
a tuti contarè ste róbe bèle,
le parlarà de ti parfin
le stéle!"
Al póre gnòc el casca te ‘l tamài:
el vèrde ‘l bèc e
riva dó 'l formài.
La bólp la te lo brinca e la camìna:
l’é
‘ndàda pròpi dréta la manfrina !
Se ti te scólta de la dènt la
lóde,
te riva ‘l mal e . . . éla la se
gòde.
|
website by nonobepi 1998 - 2006 - Tutto
"fai da me".... o quasi :-)
|