NonoBepi - agosto 2000

Nonobepi, su gentile concessione dell'autore, amico Osvaldo Noro.
Rende omaggio al poeta, cultore del nostro dialetto, al solo scopo
di divulgare quanto fatto e senza nessun scopo di lucro.


FEDRO - osvaldo noro
40 favole liberamente elaborate
nel dialetto dell'Alpago

Esòpo e le cuche
(da DE LUSU ET SEVERITATE = III/14)

An òn che 'l véde Esòpo indafarà
sogàr a cuche, pròpri fa i bocét,
el taca rìder, no ghe riva 'l fià:
"An òn cusì . . . a far de sti soghét!"

Al vècio Esòpo, par sto tant smonà,
an arco ghe destìra te la strada:
"La corda mi, a sto arco, ghe ò molà!
Me sàtu dir parché de sta menàda?

Parché che me à tocà de far sto tant?"
Sto òn el varda, par tera, chél che 'l é;
no 'l ól pasàr, de sèrto, par gnorànt:
par lu risposte iùste no ghe n’é!

"Se la corda te cén sènpro tendésta,
an arco el tira mal co ti te 'l usa.
Ghe ól cognóser bén sta bèla inprésta,
parché ogni mort l’à sènpro la so scusa"
Se te ghe dà ripóso a 'l to servèl,
bén lustro lu 'l sarà e sènpro bèl.
La sigàla e la sivìta
(da CICADA ET NOCTUA = III/16)

Na gran sigàla che vivéa de nèt
e via pa 'l dì godéa i so sogni bèi,
co la cantéa la féa an tatamòt
che no podéa dormir i póre osèi.

Ufàda, na sivìta, par sto tant,
scusì la préga: "Tàsi 'n s-ciantenìn!",
ma chéla la fa récia da marcànt:
"Me gòde tant sonàr al me violìn!"

La cànbia la so mòsa la sivita:
"Te sé pì bèla co te canta e sòna!",
a ciór al miél te 'l nit la te la invïta.
La casca te 'l tamài, chéla sucóna.

Rivàda péna fòra da 'l so ran,
devènta ‘n bèl bocón par la sivìta:
la dà da morta, sèrto co pi dan,
chél tant che no l’à dat te la so vita.

Podér pasàr da 'l tòrt a la rasón,
ghe ól usàr an fià de educasión.
Al mus
(da ASINUS ET GALLI CYBELES = IV/1)

An tènp lontàn i preti de Cibèle,
co 'n mus stracàrgo, i ‘ndéa par carità;
la póre bestia la vedéa le stéle
par càrga e bòte, pasàr par le sità.

E dopo mort i preti co la pèl,
snetàda bén e mésa po a secàr,
i se à fat su na sòrt de tanburèl,
cusì la dènt i te podéa ciamàr.

0 póre mus che almànco dopo mort
penséa de star in pale ‘n s-ciantenìn!
Par al de là ‘1 avéa bén altra sòrt:
ciapàr legnàde . . . ‘1 èra ‘1 so destìn!

Chi nas da delgrasià,
se pòrta drìo scalògna;
par qua e par de là,
se grata la so rògna.
La bólp e la ùa
(da ''DE VULPE ET UVA'' = IV/13)

Na fan fin òrba, la vedéa dói òlte,
nisùni no la cata che la scólte,
na bólp la riva te na vigna vècia.
La slìsa 'l pél, la slònga bòn la récia,

la varda via par èser tuta sóla,
e de sto tant cusi la se consóla:
"Me tóca pròpi dàrlo, son rivàda
te 'l lògo iùsto fàrme na magnàda!"

I rap de ùa, madùri e bén picàdi,
i par che i ciàme: "Olón èser magnàdi!"
La te fa 'n salt co tuta la so fòrza:
la riva péna . . . a caresàr la scòra.

La próa tre e po diése òlte 'ncóra,
e po la manda i l'ap a la malóra.
à pànsa vóda e co la bóca séca,
smonàda la se dis: "L'e 'ncóra béca!"

Sta storia na gran ròba la ne inségna:
te chésta tera, a 'l dì de ancói, no 'l régna
Chi che de tut 'l à sènpro da lagnàrse,
e 'l cata na rasón, po, pa scusàrse.


*  Fedro * Grazie * Comunità * Perera *  Introduzione *  Al  can * An  leon * Le   rane *
* Al spècio * La bolp *  Esòpo * La  bisa *  Al  tòr * Al  mus * I doi  sors *  Noro Home *

website by nonobepi 1998 - 2006 - Tutto "fai da me".... o quasi :-)