 |
| Omaggio ai poeti bellunesi. Senza nessun scopo di lucro. |
| L é ndàt in séo... Son tornà ko na vecia sganga te kuei loghi da tosàt ke l me kor avèa indorà. Ma te l brolo pì no l èra i pomér de l fér, de l ruden, de la rosa e kuei kodonç. Sol ziesete ben zerpide prà sbarbadi senza fior e parfìn na palma strusia. Pì nisun ke fola ua, ke fa sgnapa de skondion, boie lisia o ke fa pan. Enka mi, tosàt stornèl, a dugàr a skondikùk, pì, te l tenp, no me ò katà. Inkordést me son de paka ke l bociaza de l on fat an marsank l avea zonkà. Sekurtà lora me déa pare e mare e andol mè. Dès, mamì, son intrigà. Pì ke far mi rangonée e ghe tende a savaiàr, ma no sòpo, bataràlo? Fursi aséi su alt no varde, tant do bas strisa l me sol ke l gran zièl à smentegà. Al pasà l è ndat in séo, sal e péver l é l me dès, kuel ke gnen, oio mi spere! |
Me mare sçiantiva Ko ère cèa, spés, i me diséa: Setu mo pok , sçiantiva de to mare! E me cenée in bon, ma me paréa de farghe n sçiant de tort, kusì a me pare. Adès da pok, son ndada an dì in Komun a cior na karta par notarme a skola, e ko doi "ène", fia de nisun me ò vist te kuel estràt, bolada e sola. Kor meo skaià i te à strisà doi kros: i miei, de des, de cener par foresti, ko tut kuel ben ke smentegàr no pos, e kuei, ke sol me à fat, mai kognosesti! Tant meio l èra de no skonder gnent, de dirme tut senza fufignot. No elo kuesto fursi an tradimént sbregarme sù, i dì bèi, a tòk? Al me sgnifàr no pol, se sà, borir la soluzion de sta katòra. Nisun, da l bon, me pol konsei fornìr. No kate pas! Oi, bénpo, gner ghen fora! Se spes al mal al ciama al pardonàr de zerto al ben no pol ciamàr ke amor e ti me mare, sì, te pol restàr, me l dis, me l bat, par la fé santa, al kor. |
| "No stà ... no stà ..." Nòpo, l dét no stà ciciarte smardelon nétete l nas! Sù ste braghe dò a kilon. No stà farme gner po zèlebre Duga n sciant ko i to trapèi, varda i pupi te l giornàl. Tut al dì ko sto balon! M atu pers an àn de skola? E'rce! Va a studiàr de lonk! Smorosàr no stà kon tute sièldi una de pulito, savaiota e de posenç. A laoràr no stà farf tardi, no ciapartela de kor se te l grun te sé matì! No stà cior masa kafè, vin e sgnapa te fa mal, dolz e ont i te fa ingrasàr! No stà meter stà kravata, sbolsegar fumar te l let, ronzegàr, tiràr kuerte! No sta dir le stese robe ke skolton tut kuant al dì, te la tele varda l film. No stà far reoltoi desorden lasàr zapeghe e strisoi, stà là cet su l karegon! Torna in kuà... no stà morìr... Ma sta olta mi, parbìo, no ve skolte propio pì! |
Fontane de Belun Fontane parone, torzione, dame in kapèl e kotolone ko kàndole grise de bront de n kanon, a mi ke. da tenp, par destin, no pòs pì stàrve vesìn ko i ostri sant, stème e latìn a vèderve dès me fe suvizion Ma nò fontane! oi sié de piéra da l tenp sgrinàde e de la guèra ko èra paroi i grifoi, sèrp, léoi osèi ko doi bèk e zapìn e çule frise an fiatìn, l é gnést po l bruf kol manarìn, la kros ko i ranpìn e la stélas inkoi. Ko l sék sié sute, inmatonìde, k l giaz e i kandelot sbàsìde, ko l vènt po ve susta, butè fòra stort, de dì i àuti ve sofegéa de nòt icòk ve konsoléa, i béi, se biàna, i sbareghéa, ko l on, kusita, spàrtì la so sort. Ma vede boce ke zerka springarse e i zerkol duga a ciapàrse Fontane sié nòne! Me fé tant piazér! Da n tòk i ve à més in pénsion da l òstro ufìzio informazion ko bòzol féa par l okasion le babe kuriose de tut al kuartiér. |
| Fardima Visçe grise, ran senza foie, sol bas de fiél mède spize de kane moie, de fun an vel. Konkòi rodère bark de piére, radis e skat. Grun mori subuìs in stiére bròsa a trat. Tu l é frip stusà da l son, dal tenp fruà Doman sto trist sarà, speron, de biank kuatà |
|
Bressan -
Bridda -
Cela -
Comiotto -
Crespan -
Dal Molin -
Dal Pont -
Dal Poz -
De Bona -
Neri Noro - Pellegrini - Perera - Prest - Sacchet - Secco - Tavi - Tissi - Tramontin - Al Zenpedon |
website by nònobèpi 1998-2007 - Tutto fai da me o quasi :-)