La gliejia decanal da La Plié

Caterina Lanz a Spinges,
la defend la gliejia dai
saudei de Napoleon


Catarina Lanz
A mân dârta, dezija, maestoja, fèsc bela paruda la statua de CatarinaLanz, la joeva de Al Plan de Mareo che, cânche l'ava 25 agn, l'eva fòra n Spinges a mparé todâsch. L eva ilò, soura Persenon, prò na fameia de bacagn, cânche ruâva da sotensù i saudèi de Napoleon. Ci che chisc i ava bele combiné ju per la val del Adesc, ite per gliejie e calònie, duc'l savâva polito e duc' se la mocâva cânche i ruâva. I "Schützen" clamèi da dute le val i no n eva bogn de ié tignì permez. La batalia I eva ruada defin colassù. Chi del paisc i eva bele sciampèi n câl 2 de auril del 1797 cânche dâla, nveze, con tân de fourcia nte la mân, la s'à mplanté sun mur de cortina pronta a mpiré I prum che l assa bu l coragio de passé soura mur ite. Degugn s'à fidé pro. L é tourné suoi paejagn e i à paré jù da chi mèsc i saudèi franzeji. Finida via la vièra, l'é juda cuoga prò nen preve. Pò, come tèla, come cuoga, la nconton oramèi vegla de 80 agn nt'Andrac', ulache la muor trei agn davò ai 8 de lugio del 1854. Se savâva ci che I'ava fat mâda Trinele, coscitache la ven metuda via coi onour militari. Ai 22 de jugn del 1912, n chi agn de gran tension, fen ârt su la statua ntel canton prò ciampanil come simbol de fedelté al Impero e come tacament a la religion; autor l é I scultor da Merân Planischeck. L'é auta m. 2,20 e la pâsa Kg. 530. De jugn del '15, sautada fòra la vièra, la ven slocada dapruma fòra Corvèra e pò da ilò a Roerei. La tourna su la pèrt dârta de la plaza ai 17 de otobre del 1964.

Edito a cura della Parrocchia di S. Giacomo in Livinallongo

*La Plié*Cânche*Autèi*Stòria 1140*Stòria 1454*Stòria 1668*Stòria 1830*
*Stòria 1940*Plié d'invièrn*Catarina Lanz*La pèrt daite*Le statue*I autèi*
*Prevesc*Gliejie*Da Belluno a Livinallongo*

website by nonobepi - tutto fai da me ... o quasi :-)