Leggi in: |
Leggi in: Milanese |
A livella
Ogni
ann, el dù de Novembre gh’è l’usanza Per j noster mort de andàa al Cimiter, tucc gh’hann de fa stà osservanza, tucc tegnen sto penser. |
Menter
fantasticavi hinn stì me penser s’hera fa quasi mezzanott, che sònt restàa li serasù e prigionier mort de paura davanti aj candelott. |
Se
fussi anmò viv ve faria content, ciaperia la mia cassa e j me quatter oss, e propi adess hinn stò moment, me ne andaria hinn on alter foss. |
Ogni
ann, puntualment hinn stò dì, per stà triste e mesta ricorrenza, vuu anca mì, e j fior metti lì sul mònument a mia zia Enza. |
Tutt
d’on tratt che vedi da lontann, dòo sagom che s’avvicinaven vers part mia, pensavi mah! stò fatt a mì el me par on pòo stran son svegli, dormi o l’è fantasia? |
E
cosa aspetti, oh turpe malcreato, che l’ira mia raggiunga l’eccedenza? Se io non fossi stato un titolato Avrei già dato piglio alla violenza! |
St’ann
m’è capita un’avventura, dopò che alla tomba hòo fa omagg, mamma mia se ghe pensi che paura, ma pòo me sènt fa coragg. |
Alter
che fantasia, l’hera el Marches, cont hinn còo el cappel el monoccol e el pastran quel visin a lù on brutt arnes tutt sporc spuzzolent e con ona scoa hinn man. |
Famm
vedee ciapa sta volenza, la verità Marches l’è che adess te supporti pu, e se perdi la pazienza, hinn bott, cont tanti pesciadd hinn del cù. |
El
fatto l’è quest, stimm a sentìi, l’hera quasi l’ora de chiusura, e mì pian pianin s’heri ‘drée andà via de lì intant che d’oeuggiavi qualche sepoltura. |
Ch’el
lì de sicur l’è el spazzin, el mort stapelàa, me vegnù de pensa vedendol al ciar dej lumin, hinn mort e varda se l’è l’ora de tornàa. |
Ma
tì on Padreterno te credete de vess? Chì denter te voeurett capil che semm tucc istess. Mort te se tì e mort sont anca mì, Ogun come lè nasù l’è tal e qual denter chì. |
QUI
DORME IN PACE IL NOBILE MARCHESE SIGNORE DI ROVIGO E DI BELLUNO ARDIMENTOSO EROE DI MILLE IMPRESE MORTO L’UNDICI MAGGIO DEL ‘31. |
Me
heren arriva squasi a lum de nas, quand el Marches el se ferma de bott, e svelt come on razz, el ghe diss all’Ambroeus Giovanotto! |
Lurido
porco! come ti permetti paragonarti a me ch’ebbi natali, illustri, nobilissimi e perfetti, da far invidia a Principi Reali? |
El
blason cont la curona sura a tutt, sotta ona cros fada cont’j lampadin, trìi mazz de ross e ona lista a lutt, candell candelòtt e ses lumin. |
Da
Voi vorrei saper, vile carogna, con quale ardire e come avete osato di farvi seppellire per mia vergogna, accanto a me che sono un Blasonato! |
Tì
chì Natal, Pasqua e Epifania, te voeurett mettetel hinn del còo hinn della cervella che te stèe malà anmò de fantasia? La mort t’el se cosa l’è? l’e ona livella. |
Pròpri
visin alla tomba de stò grand sciòr, ghe n’hera on’altra piscinina, abbandonada e senza nanca on fior, per segn domà ona crosina. |
La
casta è casta e va sì rispettata, ma Voi perdeste il senso e la misura, la Vostra salma andava sì inumata; ma seppellita nella spazzatura! |
On
Re, on magistràa, on grand omm, denter hinn stò cancell l’è pu nient chì el perd tucc-coss, sia la vita che el nomm, ma te voeuret mettel hin della ment?! |
Sura
la cros appena se leggeva: BRAMBILLA AMBROGIO SPAZZIN, nel guardala che pena la me faceva, stò pover mort senza nanca on lumin. |
Ancora
oltre sopportar non posso la Vostra vicinanza puzzolente, fa d’uopo, quindi, che cerchiate un fosso tra i Vostri pari tra la Vostra gente! |
Donca
damm-atràa, fà nò el fin, tegnom visin a tì come fussi anca mi on LORD, stì pajasciadd ij fann domà j viv, nun semm seri, nun.....semm mort. |
Varda
la vita, la testa l’ha pensava chì el gh’ha avùu tanto e chì nient, e nanca lùu el se aspettava, che pur nell’alter mond l’hera on pezzent. |
Scior
Marches, lè nò colpa mia, mìi maj gh’havria fa stò tort, l’è stada la mia mièe a fa sta fesseria, mì che podevi fa se s’heri mort? |
Antonio De Curtis |