1998 - 2007 |
Amór L'amór nó l'è pensieri butàdi via te'l vènt L'amór se l'è quel vero, e come che t'el sènt l'amór l'è vardarse ben rento in fondo a'l cór l'amór l'è strucàrse e sentir a'n gran calór l'amór l'è 'n gran fógo che gira par le vene l'amór l'è zercarse par sempre star insieme l'amór l'è vardarse ben rento in fondo ai òci e vèderse la entro come se'i fuse spèci l'amór l'è capirse capirse senza tante parole l'amór l'è contentarse d'en mazét de viole parchè se te ól e te pretende masa te te cata come n'usél in mèdo a 'na gran piaza l'amór l'è sfioràr co 'n bàso la pèl e sentir tuti sgrisói che riva te'l zervèl l'amór l'è catàrse in mèda a tanta zent véder solo a'l tó viso e nó capir pì gnent. |
Belùn te se na sióra La neve la se ha desleguà sul Serva e su la Faverghèra torna la primavèra torna su le impalcadure i muradór a far su mur torna i redici da kamp có l'óvo dur torne le fóie i fior e le erbe su par 'i Prà. Belùn te se 'na sióra e nô te'l sà. Riva l'istà, na kalt da sofegarse nô'l ghe'n fà se và a fonghi su par i bosck e prà, i morós 'i fa l'amór drio 'i buskat. le vache le pascolèa e le fa làt par far butiro e fornài pinción che in tut a'l mondo n'é ghe n'è pì bon, 'i è bèi 'i bredói e i pez cô 'i so vidisói e l'aria che riva entro te'i polmoi nó 'i à spuza de bacalà Belùn te se sióra e nô te'l sa Riva l'autuno, e l'è tùt a'n color su par mèdo le femene le tira dô fasói, le sfoiolèa sork, fòra, te'l cortivo, 'na vecia la magna polenta co tegoline in tecia, ròba poareta ma bona quela che la nostra tèra la ne dà, Belùn te se 'na siôra e nô te'l sà. Riva l'inverno e se và a sciàr atenti a'i venesiani però bisogna stàr. verso Nadal se kopa dù a'l porzel, magnon polénta e scòt, polénta e s-ciùs fasói e formai s-chiz a'n teron a'l salta su e 'l dis: ma siempre polenta facite su de quà, tasi, che nisun te ha intérogà, Belùn te se 'na sióra ê no te'l sà. Gino Tramontin |