Ol papagal... A Giovanni Banfi |
|
Ol mé preost, sant'om, za professur de letere e de storia in seminare, l'era malat per vea - 'l disia 'l dutur - d'ün calcolo renal straordinare:
e guai che l' se möess: i era dulur; se pò l'indaa a sircà chel tal afare 'nde comodina, a tral in lècc: «Signur, - a s'lamentaa - l'è chesto ol me calvare»!
Alura s'è pensat al papagal de éder, de aplicaga zo in chel post, e i manda ol Miglio a Berghem a compral.
Ol Miglio l' part: e l'istà vià tri dé: pò, finalment, a l' turna, e: «Siur preost, ó tribülat - a l' dis - ma l' parla bé»! |
|
e l' calcol del preòst | |
E l' tira fò ün osel töt colurat, cassat in d'öna scatola coi büs, perchè l' pödess, con comodo, tra 'l fiat, e l'ghe passess de dét ün pó de lüs:
ma per ol viàs a l' s'era issé 'nrabiat (alura i 'ndaa gna tram gna i autobüs) che apena fò l' ghe salta defílat adoss al Miglio per becaga ol müs.
Ol pret a chesta scena a l'isganassa: la pansa la ghe bala a töt andà: ma a ü tracc a l' tira ü vers... pò l' vusa: «A 'l passa...
a 'l passa!... A l'è passat!... Credie de mör!... E l'è passat... a forsa de gregnà! A te ringrassie, Miglio, ma de cör! » |
|
Versetti dialettali di Piero Terzi (Bergamo) |