Tre sonetti di Ferrari G. Franco

(dialetto trevigliese)     


AUTORITRA'T

Sùra 'na cràpa, forse 'n pó tròp düra,
caèi culùr cafè, ch'i à 'ncuminciàt
a fiulà pö, però gh'ò mia püra,
l'è sègn che só 'nteligènt, che ó stùdiàt.
.*.
Bùca e urègie: m' sà 'n dè la misüra;
gh'ó 'n prufìl che, per cünt del nàs marcàt,
a l' vé fò bé duma 'n caricadùra;
anpertöt... sò de pàmule 'nsbrufàt.
.*.
An pèr de öcc tenzìcc an marù cìàr,
con an scarpùgn Ié apröv, perchè ó ùrìt
iga pò a' mé an sègn particulàr,
.*.
al mé autoritràt l'è cunclüdìt.
Só bèl ? Sé bröt ? Fi óter. Tànt etànt
só stàcc piasìt, e chèl l'è l'impurtànt.
.___.


TREI

Frecàs dè rèsghe, füm de caminù,
mai ch'i pica, telàr ch'i va e ch'i vé,
vilète, nöe, ca e capanù,
s'i vèt tot an d'un bòt a saltà 'm pé.
.*.
Pum dè tèra, melgòt, süche e melù,
i crèss ch'i è ergót dè bèl an mès ai tré,
ch'i ve deguàcc dè cèrte bèi rusù,
che de l'Ada e del Brèmb i ve a la de.
.*.
D'i bèle eredità i gh'à lasàt,
i müsech, i pueti ed i pitur,
la giuentü 'n d'i guère l'à mandàt,
.*.
l'Umanità i à servit i dutùr.
Chi varda zo del v'olt gh'è: San Martì,
e 'na Madòna sò. Eco Trei.
.___.

AL PIANET D'UNA SPUSA (1959)

La spöla 'n de naèta be 'mbiùsmàda
la traèrsa i fii de l'ürdimét,
e inàcc e 'ndré cumè malefissiàda,
a poc a poc la furma 'l tessimét.
.*.
Gh'è sö 'l telàr 'na stòfa delicàda:
l'è 'n vèl de tül ca l'e quàse cumplét;
la tessidüra che l'è lé 'mpegnàda
la àrda 'l telàr e la ga pènsa dét:
.*.
"La spusa che 'sto mant la meterà
la gh'aarà 'l bèl pianèt di fùrtünàde ?
O i disgrassie ch'i ga capiterà
.*.
i sarà zamò bèle e paregiàde " ?
Al telàr de sicür l'à mia sentìt,
ma 'l fil del tessimét al s'è rumpit.
.*.

Ferrari G.Franco (trevigliese)

(Click per Ritorno !)
Copyright © Dominoni Pietro, Giugno 2002