La gh'è tocada...

La ghè tocada al Miglio, ol segrestà

del me pais - chel cassadur de sèta -

(s'intend de frànguei, passere e ortolà)

a la festa de Santa Elisabeta

 

che i porta in processiù e i la fà 'ndà

coi «Figlie de Maria» per istafeta,

zo 'ndi contrade a benediga i cà

e con la banda inacc che la strombeta.

 

Chel dé, dopo i sunat l'Avemarea,

con gabbie e sciop a spala, l'era 'ndacc

a traga ai pastürocc lontà tri mea,

 

per turnà 'n cesa a tep, ma strac desfacc,

e a faga ü dormidì in de sagrestea

apena l'ess sentit a sunà i piacc.

...al Miglio  

Perchè col prim «cium-cium» la processiù

la se 'nviaa zo dré per ol pais,

e 'l Miglio intat, cassat in d'ü cantù

a l'se 'nsognaa de pole e de pernis.

 

Ma söl piö bel a l' salta sö in setù:

«Gh'è za la banda söl segrat - a l'dis -

e i turna in cesa»! E l' ciapa in mà ol bastù

col sò stüpì: l'la 'mpia, pò d'improis

 

l'è sö l'altar, oltat de spale, a daga

föc ai torse: ma a ü tracc in de spostas

a l'ghe se romp la föbbia e... zo la braga!

 

Lü l' mèt la mà dedré per trala sö,

ma l' valsa la camisa e... Figüras:

al me pais iè dré che i gregna a 'ncö.

Versetti dialettali di Piero Terzi (Bergamo)

homepage