Animali e vita contadina

I cavài vèci i ghe móre in man ai móne.

A lavarghe la testa a un muss se perde témp e saòn.

La razha no la va su par al talpón (la va drìo ai fossài).

La bóca no l'é straca fin che no la sa da vaca.

La boca no l'é straca fin che no l'é sporca da vaca.

Le cavre no le à magnà tute le bachéte.

Le speazhàde se le ciàpa senpre dai muss, mai dai cavài.

Sparàgna, sparàgna, che la gata la magna.

Gusti l'é gusti, l' à dita quel che à sposà la porzhèla.

Tira de pì un pél de móna che un pèr de bò.

Tuti inte 'l só mestiér e i porzhèi a rumàr.

Val pì un garnèl de péver che un strónzh de àsen.

La ùa la fa pantegàne.

Tre àseni e un contadin fa quatro bestie.

La rasón l'é dei muss.

A sta ora le panòcie le era inte 'l biavèr.

Le brónzhe quèrte le sbusa le travesse.

La pàia vizhìn al fógo la arde.

Anca i piàt inte la scoladóra i se tóca.

L'aqua fa marzhir i pài.

L'aqua fa livèl.

Te à da netàr la camera che l'à da parlàr.

Véta lónga, mistra mata.

Véta lónga, mistra pitòca.

 


Tempo e stagioni

A nadàl un pié de un gal, a pasquéta mèda oréta.

Sól su le palme, pióva sui óvi.
[Pióva su le palme, sól sui óvi.]

Se la [neve] [pióva] vién da la montagna ghe'n vién 'na castagna.
Se la vién da la bassa ghe'n vién 'na tassa.
Se la vién da Trieste ghe'n vién 'na peste.
Se la vién dal Cansèil no la bagna gnanca 'l zhèil.

Se le fuìsche [del panevìn] le va a matìna, ciól su 'l sac e va a farina.
Se invézhe le va a sera, polenta a pien caliéra.

 


Vita, morte e religione

Lu l'é a la verità e mi són a la busìa.

Passà 'l santo, passà 'l miràcol.

Sbaglia anca 'l prete inte l'altàr.

Tuti ai pié de l'altàr no se pól star .

Quando che cheàltri i piande , al prete 'l ride.

Vanti col Cristo, che la processión se ingrùma.

Te à netà dove che passa 'l prete.

Coraio, che 'l mal l'é de passàio.

Coraio che la vita l'é un passàio.

Fin che l'é fià, l'é speranzha.

Al diàol al fa le pignate ma no i cuèrci.

L'é come'l dotor Pezhùti, che quei che no mór li cura tuti.

L'é come Sant'Ana, lissada có la piana.

 


Tavola e cibi

Puìna: pì che te ghe'n magna, manco te camìna.

Bevi dó onbre, una par òcio.

Pan de un dì e vin de un ano.

Al pan dei mone l'é 'l primo magnà.

L'é sólche al lat che 'l ghe la fa ale fémene.

 


Perle di saggezza

Vanti nòt more l'orbo e chi che lo ména.

L'é pèdo 'l tacon del sbrègo.

L'é pèdo 'l tacón del buss.

La prima l'é dei bòce.

Meio pìcoi e bén compìdi che grandi e insemenìdi.

Ti te à rasón, ma mi no ò torto.

'Na man lava quelàltra (e tute dó lava 'l muso).

Mai assàr la strada vècia par la nóva.

'Ndóve che no te vól 'ndar te tóca córer.

Vecia che córe, no dura dó ore.

Sciò qua, sciò là, mànega dréta e buss rovessà.

Ghe vól testa par portar capèl.

I fiói có i è pìzhoi i bala sui denòci, có i è grandi i bala sul cuòr.

Bèl in fassa, brut in piazha. Bèl in piazha, brut in fassa.

L'é pi dì, che lugàneghe.

Pì se va su, pì se mostra 'l cul.

Chi no rìs'cia, no ròsega.

Al naso no fa caso, l'é la pónta che conta.

Te dàe na sberla, che 'l muro te 'n dà n'altra.

Co no se ghe 'n à, no se ghe 'n dòpera.

Màt e parón à senpre rasón.

Dove che la pèl manca, l'aria scanpa.

Ogni bèl bàl al stufa.

Dent larghi, fortuna fìssa.

Témp, preti, cul e sióri, i fa sempre tut quel che i vól lóri.

Chi no à testa à ganbe.

Chi perde no coióna.

Fàta anca questa, l'à dìta quel che à copà so pare.

 


Paesi

Pianzhàn: basabànchi e ciàvacristi.

Gódega: brusàdi ala fólega.

Pianzhàn crómpa la vaca

Bibàn l'ingrassa

Gódega tira i schèi.

San Fiór: pianta fasói e nasse ladri.

San Fiór: strazhe, òss e pél de cunìc'.

Furlàni e panegàsse prega Dio che no ghe n' nasse.

Dìme can ma no sta dirme furlàn.

 


Modi di dire

Andàr in oca.

No avér tute le legne a cuèrt.

No valér na scòrzha.

Crésser come 'l pan in tòla.


Duro come un cornolèr.

Duro come un scalìn.

Lavà come un luzh.

Lavà come un razhòt.

Lìss come 'na quàia.

Fòra come un balcón.

Fòra come 'na teràzha.

Bón come 'l pan.


Su par na spala, dó par queàltra

Dentro par na recia, fòra par queàltra.

Muso duro e baréta fracàda.

L'é un can, cópelo.

Tàsi, e gnanca bàc.