Stòria milanesa |
||
|
||
Anca questa l'è 'na stòria milanesa trada insemma senza l'ombra d'on ofesa, per chì cerca la manera sibilina che scancella la parlada meneghina.
L'è cantada recitada in armonia con la lengua che se parla chì de nun sòtt el ciel de Lombardia.
Ona stòria col sòtt fond d'on osteria, deliziosa tutta nòstra milanesa, a la granda l’è finida in alegria. Come el vent el cor el temp ch'el lassa indree de Milan i sò rigòrd de quand che l'era orgogliosa di sò cà con la linghera.
|