Oh mia bella Gigogin

 

Musicata dal Maestro C. Merli

 

L'era 'na roeusa d'on sògn de primavera.

Coi sò maner tant bei come on angiolin,

in Mòntenapo tra mezz a la calchera...

Guardee che tosa! Ma che sgalisa!

La bella Gigogin!

 

E lee con eleganza sù la contrada,

avanti indree la và sola in deperlee

per ricercà on bell merlo de gran casada

ch'el spend i sò danee, ma domà per lee.

 

Dò ghitar e on mandolin,

mia bella Gigogin,

quand a gh'è di bei nottad

te fann i serenad.

 

Se gh'è coss'è? La fera con tant de giostra?

E tutt 'stoo và e ven come on bicocchin

el gira e poeu 'l rigira per mett in mostra

quell fior de tosa che la spasseggia

desòtta l'ombrellin!

 

Oh mia bella Gigogin,

dolz gingin d'on temp galiard

tì te passet pù

sui nòster strad lombard!

 

Bell belee d'on temp indree

dent del coeur di nòst missee

tì te restet on bell sògn...

e nient pussee!!