'Na stella la m'ha dii

 

'Na stella la m'ha dii

de datt on tòcch de mar

cont i color de l'iride sul ciel,

quand l’ora del tramont

la riva per el sô.

 

M'ha dii anmò de datt

i sfumadur d'argent

de quand la luna in alt sul firmament

l'illumina sul mond

l'impronta dl moment.

 

La stella generosa,

per on scrittor

m'ha dii de dagh

la trama d'on romanz,

in doe on cavallin,

criniera al vent,

el cor el cor el và

su i strad senza confin,

per portà i novità

de giòia sorprendent,

ai coeur inamoraa...

che amor amor...

per l'eterno s'hinn giuraa!

 

Me restarà per mì

el fresch color del bosch

cont on penell per pitturà de verd,

sul gris del mè destin,

i sògn cont i speranz.

 

Nascòst in d'on canton,

a gh'hoo on penser ardent

ch’el voeur volà col gir del vent

sui desideri stramb

d’on mond che l’è content.