Milan e i sò color

 

Musicata dal Maestro U. Torreggiani

 

In d'on penser bislacch

tra i sògn de poesia,

cont on penell in man

pitturi tutt Milan

dal Dòmm fin giò in di strad

che gh'è in periferia.

 

El negher cont el bianch

sarissen duu color induvinaa,

che se sconfonden sù

col gris del ciel sbiavii

d'ona stagion avara de natura

che la propina el sô de tinta scura.

 

     E l'ultim biccer

     d'on bottiglion de vin sincer

     me fa stravedè

     in d'ona dimension

     de fantascenza,

     Milan inscì 'me l'è

     con l'arco de color

     in alt nel ciel seren

     tra i melodii d'incant

     de cent e cent canzon d'amor.

 

Cont on penser gentil

fiorii de poesia

e i bei color plafon

tant cald del meridion,

de sô, de ciel, de mar

striaa de fantasia,

 

col foeugh de quell calor,

pitturi tucc i strad de la città.

E a l'è on piesè vedè

fiorì sui piant i fior.

Ma poeu, villan el gris de la scighera

l'ha scolorii Milan tal qual 'me l'era.