L'estaa di bolettari

 

 

A l'era estaa!

Quanto frecc al Pòlo Nòrd!

Sòtt el sô de mezzanòtt,

li sperduu cont i ors bianch

tra 'l vent el giazz,

se sentiva on eschimes

ch’el cantava per scaldass

'sta canzon in milanes:

 

Quand fa cald se và in campagna,

se và al mar per la frescura.

Oh che bell sù la montagna

spasseggià tra la natura!

Ma on moment, oh cara gent...

senza i ghei se pò fa nient!

 

La nonetta, pòra veggia,

per sentì on sospir de l'onda

la pondava sù l'oreggia

'na conchilia fonda fonda.

L'è on sistema brevetaa

per passa a Milan l’estaa!

 

Se te par come se sia

de sentì sora la pianta,

la sigala che la canta,

cont on poo de fantasia,

senza moeuves de Milan,

dent d'on bosch te see lontan!

 

Donca, quei de la boletta

resterann de bon mincioni

lì spettà che 'na saietta

la sbusass i nivoloni

e piovess de maneman

l'acqua fresca sù Milan!