'l còstüm e le üsànse - Il costume e gli usi

Aida i tò e po’ a i ötèr se te pödèt
Ajuta i tuoi e gli altri se tu puoi

La cèsa l’è grànda ma i sànçç jè pòcch
La chiesa è grande ma i santi sono pochi

La irtù la stà de cà n’ dòe mai se pensàrès
La virtù sta di casa dove meno si crede

L’aparènsa l’engàna
L’apparenza inganna

A ìnte l’òm l’è bèl A trenta ‘l gà ‘l servèl A quaranta ‘l fa la roba A sinquanta ‘l fa la gòba A sesanta ‘l và col bastù A setanta ‘l và a madù
A vent’anni l’uomo è bello A trenta ha cervello A quaranta ha la "roba" A cinquanta fa la gobba A sessanta va col bastone A settanta va ad appollaiarsi

Fürbo l’è chèl che ‘npara sòl cò de i öter
Savio è colui che impara a spese altrui

L’aciajo ‘l se ròmp, ‘l fèr se pièga
L’acciaio si rompe, e il ferro si piega

I sòlç i serf al poàreto ma è la pèna dell’avaro
I danari servono al povero di beneficio, all’avaro di supplicio

Chèl che cünta sòl futuro spès ‘l se sbaglia
Chi conta sul futuro, sovente s’inganna

A fabricà e a begà sé majà fò chèl che se ghà
A costruire e a litigare si mangia quello che si ha

Ròba esibìda l’è ròba svilìda
Merce offerta è merce deprezzata

Chèl chèl völ mia brìghe no’l sinsìghe
Quello che non vuole litigare che non stuzzichi

I laùr faç per fòrsa i àl ‘nà scòrsa
I lavori fatti per forza valgono una scorza

Peghèr a mangià e peghèr a laùrà
Pigra a mangiare e pigro a lavorare

Chèl chèl fà ‘n mèstèr che le mia bù de fà ‘l se tröa nagòt ‘n mà
Chi che fa un mestiere che non è capace di fare si trova con nulla in mano

L’è mèi esèr padrù d’üna càrèta che servidür d’üna caròsa
E’ meglio essere padrone di una carretta che servo di una carrozza

‘l pè del padrù l’engrasa ‘l càp
Il piè del padrone ingrassa il campo

La prima palanca l’è la piò dificultusa de fà
Il primo soldo è il più difficile a fare

Chèl che paga sempèr i debiç l’è ‘l signùr de la borsa de i öter
Buon pagatore dell’altrui borsa è signore

Poch pùchì i fa tant
Molti pochi fanno un assai


Back