El fior pussee bell

 Musicata dal Maestro V. Pinotti

 

Col sô de primavera, in sul sentee

sfioraa di pass legger de la mia vita,

spontava col trifoeuj, visin al bosch,

on stel lusent bell dritt de margherita.

 

Col sò profumm intant de gioventù,

de sòtt la lus del dì mì l'hoo catada.

E in gesa sù l'altar, tra i fior d'aranz,

in del me coeur per semper l'hoo sarada.

 

Amor meraviglios!

Eterna fontanella

che lassa on segn prezios

che nanca cont el temp

el se scancella.

 

Te ciappa strett el coeur,

te ninna in d'ona cuna,

te pòrta in doe el voeur,

in paradis sui àl

de la fortuna.

 

Dal vegg sentee a l'ombra del tramont,

con giòia e cont amor, la margherita,

me ciappa anmò per man e con calor

la me indolziss l'amar de la mia vita.

 

E stoo bell fior de bosch del mè destin,

de sposa prima e poeu de mamma e nònna,

cont on soris grazios e tanto amor,

la gh'ha per tucc la parolina bòna.

 

L'è quest on grand amor

ch'el coeur el te carezza.

Te fà provà el savor

de l'univers inter

faa de dolcezza.